Deute bo i deute dolent: una manera més senzilla de veure-ho
No hi ha cap tipus de deute que sigui sempre «bo» o sempre «dolent». Una prova millor són tres preguntes: què costa cada mes, quant durarà i si la quota encaixa en el teu pressupost.
No és una idea nova. Una guia del regulador de consum dels Estats Units, el CFPB, diu que no hi ha cap tipus de deute que sigui «bo» o «dolent».
Què vol dir la gent amb deute bo i deute dolent?
Un deute són diners que has demanat i que has de tornar.
Sovint es diu que un deute és «bo» quan paga una cosa que pot ajudar més endavant, com uns estudis o un cotxe per anar a treballar. Es diu que és «dolent» quan té interessos alts o paga coses que s’acaben aviat.
Les etiquetes són ràpides, però poden enganyar. La guia del CFPB diu que fins i tot el deute que molta gent considera bo s’ha d’afrontar amb prudència. Per exemple, un préstec d’estudis per a una carrera que mai acabes et pot fer anar enrere.
I un deute «dolent» no sempre és un desastre. La mateixa guia diu que una targeta de crèdit o un préstec curt poden cobrir un forat de tresoreria, si tens una manera de tornar-ho.
Què t’has de preguntar, doncs?
Tres preguntes et diuen més que qualsevol etiqueta.
- Què costa cada mes? Són els interessos, més les comissions.
- Quant durarà? Un deute més llarg sol voler dir més interessos en total.
- La quota encaixa en el teu pressupost? La pots pagar cada mes i encara cobrir les teves factures?
Moneysmart, del govern d’Austràlia, diu l’última de manera senzilla: si demanes diners, assegura’t que pots pagar les quotes, més els interessos i les comissions.
Com compares el cost de dos deutes?
La manera més ràpida és calcular què et costen 1.000 € de cada deute.
Aquest és el mètode en paraules: els interessos anuals són el que deus per el tipus anual. Divideix-ho entre 12 per tenir un cost mensual aproximat.
És una estimació simple. No té en compte els pagaments i suposa que el saldo es queda en 1.000 €.
| Tipus anual | Interessos anuals sobre 1.000 € | Al mes (aprox.) |
|---|---|---|
| Pla al 0 % (exemple) | 0 € | 0 € |
| 3 % | 30 € | 3 € |
| 6,5 % | 65 € | 5 € |
| 19,9 % | 199 € | 17 € |
Pas a pas, per al 19,9 %: 1.000 × 0,199 = 199 € l’any. Després, 199 ÷ 12 = uns 17 € al mes.
Els mateixos 1.000 € poden costar 0 € o 199 € l’any. Aquesta diferència importa més que si algú en diu bo o dolent.
Un pla al 0 % pot tenir comissions igualment, com explica Moneysmart sobre el «compra ara, paga després». (Mira què vol dir realment «0 % durant 12 mesos».) I el tipus anual que et diuen pot incloure comissions o no. (Mira TIN i TAE explicats.)
Per què importa quant dura?
El temps converteix un cost mensual petit en un total gran.
Torna als 1.000 € al 19,9 %. Si els tornes en 12 pagaments iguals:
- Quota: uns 93 € al mes.
- Interessos totals: uns 111 €.
Si els tornes en 36 pagaments:
- Quota: uns 37 € al mes.
- Interessos totals: uns 336 €.
La quota més baixa sembla més fàcil. Però costa el triple d’interessos.
La guia del CFPB diu el mateix en els seus exemples de préstecs. Un termini més llarg pot baixar la quota mensual, però potser pagaràs més interessos durant la vida del préstec.
Per calcular una quota tu mateix, fes servir això en paraules: la quota és el que deus per el tipus mensual, dividit entre u menys (u més el tipus mensual) elevat a menys el nombre de mesos.
Com saps si un deute encaixa en el teu pressupost?
Mira quina part dels teus ingressos mensuals va a pagar deutes.
Imagina que cobres 2.000 € nets al mes i que les quotes dels deutes sumen 300 €. Això és 300 ÷ 2.000 = el 15 % dels teus ingressos.
La guia del CFPB anomena aquesta mesura ràtio d’endeutament. Diu que, com més alt és el percentatge, menys seguretat financera pots tenir. També dona intervals d’exemple, però diu que no són normes.
També hi ha un senyal més senzill. La guia diu que, si et preocupa el teu deute, probablement en tens massa.
Moneysmart hi afegeix una cosa més: la teva situació pot canviar. Et poden apujar el lloguer, o potser hauràs de pagar una reparació del cotxe.
Fes-ho avui (10 minuts)
- Fes una llista de cada deute amb el seu tipus anual i el seu saldo.
- Per a cadascun, calcula el cost mensual: saldo × tipus anual ÷ 12.
- Suma totes les quotes mensuals i divideix-ho pels teus ingressos mensuals.
Nada fa aquests càlculs per tu. Afegeix els teus deutes i mira què et costa cadascun cada mes. Descarrega Nada
Quan sàpigues el total, mira la xifra que importa.
Preguntes freqüents
Un préstec d’estudis o de cotxe sempre és deute bo? No sempre. Una guia del CFPB diu que fins i tot el deute que molta gent considera bo s’ha d’afrontar amb prudència. Un préstec d’estudis per a una carrera que no acabes et pot fer anar enrere. Valora qualsevol préstec pel cost, per quant dura i per si la quota encaixa en el teu pressupost.
El deute de la targeta de crèdit sempre és deute dolent? Cap tipus de deute és sempre dolent. Una targeta pot cobrir un forat curt si tens una manera clara de tornar-ho aviat. El problema és el cost. Al 19,9 % anual, 1.000 € costen uns 17 € al mes d’interessos, i continuen costant fins que els pagues.
Quant deute és massa? Una manera de mirar-ho és quina part dels ingressos mensuals va a pagar deutes. Una guia del CFPB diu que, com més alta és aquesta part, menys seguretat financera pots tenir, i que els seus intervals són orientatius, no normes. També diu que, si et preocupa el teu deute, probablement en tens massa.
He de pagar primer el deute més barat o el més car? Paga sempre primer tots els mínims. Després, si vols pagar menys interessos en total, posa els diners extra al deute amb el tipus més alt. Si vols victòries ràpides, comença pel saldo més petit. Tots dos mètodes funcionen. El nostre article de bola de neu o allau mostra els números de costat.
Fonts
Consultat l’octubre de 2026.
- CFPB: Your Money, Your Goals – Dealing with debt (2014) (en anglès)
- Moneysmart (Australian Government): Credit and debt (en anglès)
Escrit per l’equip de Nada. Revisat: octubre del 2026.
Això és informació general, no assessorament personal.