Estalviar o pagar deutes primer? Una manera fàcil de triar

Si el deute et costa més del que guanyen els estalvis, pagar el deute sol estalviar-te més. Però primer guarda un petit coixí d’emergència, perquè una factura inesperada no torni directament a la targeta.

Has d’estalviar o pagar deutes primer?

MoneyHelper, una guia de diners amb suport del govern del Regne Unit, ho diu de manera senzilla. La regla general és ocupar-se primer dels deutes cars i anar fent un fons d’emergència.

Totes dues coses importen. La clau és l’ordre, i com de gran ha de ser cadascuna.

Un fons d’emergència són diners apartats només per a despeses no previstes, com una reparació del cotxe o una setmana sense cobrar.

El regulador de consum dels Estats Units, el CFPB, el defineix igual: una reserva de diners per a despeses inesperades.

Com compares un deute amb uns estalvis?

Mira dues xifres:

1. El que et costa el deute. El tipus d’interès anual del deute.
2. El que guanyen els estalvis. El tipus d’interès anual dels estalvis.

Si la primera és més gran, cada euro que passes dels estalvis al deute t’estalvia diners. MoneyHelper diu que els estalvis rarament guanyen més del que costa endeutar-se.

El mètode ràpid, en paraules: el cost anual és el saldo per el tipus anual. Fes el mateix amb els estalvis. Després compara.

És una estimació simple. Els interessos de la targeta normalment s’afegeixen cada mes, així que el cost real és una mica més alt. (Més informació a interès simple o compost.)

Com queda amb números reals?

Imagina que tens 1.000 € estalviats. També deus 1.000 € en una targeta al 19,9 % anual. Els estalvis guanyen un tipus d’exemple del 2 % anual.

Pas 1. Cost anual del deute: 1.000 × 0,199 = uns 199 €.

Pas 2. Guany anual dels estalvis: 1.000 × 0,02 = uns 20 €.

Pas 3. Compara. El deute costa uns 179 € més l’any del que guanyen els estalvis.

Per tant, la targeta costa gairebé 10 vegades més del que guanyen els estalvis. Només mirant els tipus, pagar la targeta guanya.

Si els interessos s’afegeixen cada mes, el cost real de la targeta en un any s’acosta als 218 €. Això fa la diferència encara més gran.

Per què guardar estalvis?

Perquè els tipus no ho són tot. La vida envia factures sorpresa.

Imagina que fas servir els 1.000 € per liquidar la targeta. Dos mesos després, el cotxe necessita una reparació de 400 €. Sense estalvis, torna a la targeta.

Al 19,9 % anual, és un 1,658 % al mes. Els interessos de 400 € són uns 7 € el primer mes.

Si ho tornes en 6 mesos, pagues uns 71 € al mes, amb uns 24 € d’interessos en total.

Sembla poc. Però el CFPB avisa que, quan un imprevist va a una targeta o un préstec, els interessos i les comissions poden fer-lo créixer molt més que la factura original. I si la targeta és plena, els diners potser hauran de sortir d’una altra mena de crèdit, com un descobert. (Mira descoberts: el deute que oblides que tens.)

Un coixí també protegeix el teu pla. Una sola factura no hauria de desfer mesos d’esforç.

Com de gran ha de ser el coixí?

No hi ha una xifra correcta per a tothom. Això és el que diuen dues fonts de confiança:

• MoneyHelper: en un món ideal, estalvia de tres a sis mesos de despeses. Però qualsevol quantitat ajuda, i estalviar amb regularitat importa més que quant hi poses cada vegada.
• El CFPB: pensa en els imprevistos que has tingut abans i en el que et van costar. Posa’t l’objectiu a partir d’aquí. Fins i tot una quantitat petita dona una mica de seguretat.

MoneyHelper també proposa que, si tens deutes cars, els liquidis primer. Si la resta del crèdit que tens és barat, té sentit fer créixer el fons d’emergència.

Una manera senzilla de fer servir tots dos consells: guarda un petit coixí inicial a la mida dels teus imprevistos habituals. Posa la resta al deute més car. Fes créixer el coixí quan aquell deute ja no hi sigui.

En quin ordre has de pagar els deutes?

MoneyHelper diu que mantinguis els pagaments mínims de tot el que deus. Després paga el màxim al deute amb el tipus d’interès més alt.

Aquest és el mètode allau. L’altra manera habitual és la bola de neu: primer el saldo més petit. Tots dos es comparen a bola de neu o allau.

MoneyHelper també diu que miris si hi ha comissions per amortitzar abans de liquidar un préstec. Si n’hi ha, potser és millor guardar els diners fins que s’acabi el període de la comissió.

Fes-ho avui (10 minuts)

• Apunta el tipus anual de cada deute i dels teus estalvis.
• Fes una llista de les dues o tres últimes factures sorpresa que has tingut, i del que van costar. Aquest és l’objectiu del teu coixí inicial.
• Passa els estalvis que superin aquest objectiu al deute amb el tipus més alt.

Nada fa aquests càlculs per tu. Afegeix els teus deutes, tria un ordre i mira com els pagaments extra canvien la teva data sense deutes. Descarrega Nada

Preguntes freqüents

És millor estalviar o pagar deutes? Depèn dels tipus. Si el deute costa més del que guanyen els estalvis, pagar el deute sol guanyar. A l’exemple, 1.000 € en una targeta al 19,9 % costen uns 199 € l’any, mentre que 1.000 € estalviats al 2 % en guanyen uns 20. Però primer guarda un petit coixí per als imprevistos.

Quants diners d’emergència he de guardar? No hi ha una xifra que serveixi per a tothom. MoneyHelper diu que l’ideal són de tres a sis mesos de despeses, però qualsevol quantitat ajuda. El CFPB proposa mirar els imprevistos que ja has tingut, com reparacions del cotxe o de casa, i posar-te un objectiu a partir d’aquí.

Per què guardar estalvis si el deute em costa més? Perquè els imprevistos passen igualment. Sense estalvis, una factura inesperada sovint acaba en una targeta o un préstec. El CFPB explica que els interessos i les comissions poden fer que una despesa puntual creixi molt més que la factura original. Un petit coixí evita que una mala setmana desfaci mesos de progrés.

Quin deute he de pagar primer? Continua pagant el mínim de cada deute. Després posa els diners extra en un sol deute cada cop. MoneyHelper proposa pagar primer el màxim al que té el tipus d’interès més alt. Pagar primer el saldo més petit també funciona si les victòries ràpides t’ajuden a mantenir la motivació.

Fonts

Consultat l’octubre de 2026.

• MoneyHelper: Pay off debt, save or invest first? (en anglès)
• CFPB: An essential guide to building an emergency fund (en anglès)

Escrit per l’equip de Nada. Revisat: octubre del 2026.

Això és informació general, no assessorament personal.