Què fer després de pagar els deutes: els teus tres passos
Quan quedis sense deutes, continua pagant la mateixa quantitat cada mes, però paga-te-la a tu. Passa els antics pagaments dels deutes a l’estalvi, crea un fons d’emergència i paga qualsevol targeta sencera perquè no tornin a començar els interessos.
Què he de fer primer quan quedo sense deutes?
Comprova que cada deute és realment a zero. Mira l’últim extracte o l’app de cadascun. Assegura’t que no queda cap petit saldo, comissió o interès per demora.
Després atura els pagaments automàtics que ja no calen. O millor, passa’ls al teu estalvi (mira més avall).
Són deu minuts, i vol dir que no queda res petit que pugui créixer.
On han d’anar els diners dels antics pagaments?
Ja vius sense aquests diners. El teu pressupost està acostumat que no hi siguin. Per això el pas més fàcil és continuar «pagant-los», però a l’estalvi.
El CFPB proposa programar transferències automàtiques del compte corrent a un compte d’estalvi. MoneyHelper diu que la constància és clau, fins i tot amb quantitats petites.
Un fons d’emergència són diners apartats per a despeses sorpresa, com una reparació, una factura mèdica o una baixada d’ingressos.
Aquest és el coixí que evita que la propera factura sorpresa vagi a una targeta. (Més informació a estalviar o pagar deutes primer.)
A quina velocitat se sumen els diners?
Agafa el pla de quatre deutes de bola de neu o allau. Cada mes pagaves 510 € de mínims més 150 € extra. Són 660 € al mes.
Al cap de 30 mesos, els deutes han desaparegut. Aquells 660 € ara són lliures.
Pas 1. Estalvia’ls sense interessos. La fórmula en paraules: total estalviat = import mensual × nombre de mesos.
| Al cap de | Càlcul | Estalviat |
|---|---|---|
| 3 mesos | 660 × 3 | 1.980 € |
| 6 mesos | 660 × 6 | 3.960 € |
| 12 mesos | 660 × 12 | 7.920 € |
Pas 2. Ara imagina que el compte d’estalvi paga un tipus d’exemple del 2 % anual. Els tipus varien, així que només és un exemple.
Tipus mensual: 2 ÷ 12 = 0,167 % al mes. Cada mes, s’afegeixen interessos sobre el que tens estalviat fins llavors, i després hi poses 660 €.
Al cap de 12 mesos tens uns 7.993 €. Són els 7.920 € que hi has posat, més uns 73 € d’interessos.
Els interessos són pocs. L’hàbit és el que fa la xifra gran. Els mateixos 660 € que abans anaven als prestadors ara s’acumulen per a tu.
Com de gran ha de ser el fons d’emergència?
No hi ha una sola resposta.
El CFPB diu que pensis en els imprevistos que has tingut en el passat i en el que van costar. També diu que fins i tot una quantitat petita pot ajudar.
MoneyHelper diu que l’ideal són de tres a sis mesos de despeses. Si això et sembla lluny, diu que qualsevol quantitat ajuda.
A l’exemple, tres mesos d’estalvi et donen 1.980 €. Això ja és un començament del teu coixí.
Com em mantinc sense deutes?
El risc més gran és que el saldo d’una targeta torni sense fer soroll.
El període de gràcia és el temps entre el final del cicle de facturació d’una targeta i la data de venciment del pagament.
El CFPB explica que, si pagues el saldo sencer abans del venciment, normalment pots evitar els interessos de les compres. Si no el pagues sencer, perds aquest període de gràcia. Llavors s’afegeixen interessos sobre el que no has pagat, i sobre les compres noves des del dia que les fas.
Per tant, si et quedes una targeta:
- Paga el saldo sencer de l’extracte cada mes, no el mínim.
- Programa un pagament automàtic de l’import total.
- Fes servir el fons d’emergència, no la targeta, per als imprevistos.
(Per què el mínim és un parany: el parany del pagament mínim.)
I els objectius més grans?
Quan tinguis un coixí, potser voldràs estalviar per a objectius a més llarg termini. MoneyHelper proposa liquidar primer els deutes cars i crear un estalvi d’emergència, i després pensar en els diners que no necessitaràs en uns quants anys.
Aquestes decisions depenen de la teva situació, així que queden fora d’aquest article. El que importa avui: ara tens una quantitat mensual amb què planificar. És un punt de partida molt bo.
Nada et pot ajudar a mantenir l’hàbit. El teu historial de pagaments es queda al teu telèfon, i pots veure fins on has arribat. Descarrega Nada
Fes-ho avui (10 minuts)
- Comprova que cada compte de deute antic mostra 0 €, sense comissions pendents.
- Converteix un antic pagament de deute en una transferència automàtica a l’estalvi.
- Configura cada targeta que et quedis perquè pagui el saldo sencer automàticament.
Preguntes freqüents
Quants diners he de tenir al fons d’emergència? No hi ha una quantitat correcta per a tothom. El CFPB proposa mirar els imprevistos que has tingut abans i el que van costar. MoneyHelper diu que l’ideal són de tres a sis mesos de despeses. Tots dos diuen que qualsevol quantitat ajuda, així que comença amb el que puguis i ves augmentant.
He de cancel·lar les targetes de crèdit un cop pagades? És decisió teva. El que més importa és que el saldo es quedi a zero. Si et quedes una targeta, paga el saldo sencer abans del venciment cada mes. Així normalment no pagues interessos per les compres. Si tenir la targeta et tempta, cancel·lar-la és una opció raonable.
I si no puc estalviar tot el que pagava abans? Estalvia el que puguis. Fins i tot una quantitat petita i regular crea un hàbit i un coixí. Tant el CFPB com MoneyHelper diuen que estalviar amb regularitat ajuda, encara que sigui poc. Programa una transferència automàtica més petita i augmenta-la quan puguis. Qualsevol estalvi és millor que cap.
On he de guardar els estalvis d’emergència? El CFPB diu que un compte en un banc o una cooperativa de crèdit és, en general, un dels llocs més segurs, idealment un compte separat només per a emergències. Tenir-lo apart del compte del dia a dia fa més fàcil no gastar-lo. Els diners en efectiu a casa també serveixen, però es poden perdre o te’ls poden robar.
Fonts
Consultat l’octubre de 2026.
- CFPB: An essential guide to building an emergency fund (en anglès)
- CFPB: What is a grace period for a credit card? (en anglès)
- MoneyHelper: Pay off debt, save or invest first? (en anglès)
Escrit per l’equip de Nada. Revisat: octubre del 2026.
Això és informació general, no assessorament personal.